Gustavo Zerbino al I Congreso Internacional de la Felicidad. "La felicitat és una decisió"

Gustavo Zerbino, un dels supervivents de l’accident aeri dels Andes del 1972, ha participat al     
 I Congreso Internacional de la Felicidad  que s’ha celebrat a Madrid aquesta setmana, al qual experts com Eduardo Punset, Valentín Fuster, Javier Sádaba, Lyonchhen Jigme Thinley,... han parlat de la felicitat.

El testimoni de Zerbino, que va fer palès a la seva conferència, queda reflectit a l’entrevista que es pot escoltar al següent enllaç, de la qual en reprodueixo alguns fragments:

Entrevista Gustavo Zerbino

 

“Estem instal•lats en un món globalitzat on el factor comú és la queixa, la insatisfacció, la frustració; el dia té 12 hores de llum i 12 hores de foscor; com la vida, cal travessa-les totes acceptant que cada una té alguna cosa important per oferir-nos”.

“El problema és la diferència entre l’ideal i la realitat, l’obligació dels éssers humans és identificar, acceptar el què passa i agregar-li valor”.

“La felicitat és una decisió, és com un coet que no es queda eternament encès al cel de la nit, és un flash, el veus i ja. No pot ser que la felicitat sigui tenir salut, tenir diners, o tenir èxits... la felicitat no és el destí, és el viatge, és estar present a l’ aquí i ara, l’únic moment al qual els éssers humans podem prendre una acció i agregar valor, ... mentre em queixo l'única cosa que faig és ser víctima”.

“Orientem la nostra ment al problema, a la crisi, el nostre patró de conducta s’orienta al que no funcionarà, per tenir resultats diferents cal fer coses diferents i una d’elles és no queixar-se”.

“No crec en la sort, crec que a la vida el 99% és treball i l’1% sort, cal deixar d’enganyar a la gent,... com més practico més sort tinc, sinó, la culpa la té l’altre”.

“La vida és una festa a la què venim sense ser consultats i marxarem sense donar-nos compte, per tant, hem d’estar al dia. Vivim la vida com si fóssim immortals, d’esquenes a la realitat. La mort és un canvi d’estat, m’entrego a la mort i mentrestant visc la vida amb passió, amb alegria, gratitud, amb molta intensitat, lluitant per canviar les coses que penso que no funcionen, i retornant-li al món la pilota que em van passar una mica millor del que la vaig rebre, però no d’objectes, de PIB,... sinó de realització personal. Primer identificant la funció a la vida, què és el que t’agrada, després sense excuses, fer el necessari per assolir-ho, en aquest viatge està la felicitat”.

“La vida és decisió, decisió és optar, i optar és deixar de fer coses per fer-ne altres; l’important és ser conseqüent, pensar, dir i fer alineats; viure dissociat, pensar una, dir o fer una altra fa que la gent sigui infeliç. La felicitat està en ser l’ésser humà que està disposat a donar el màxim fent tot allò que creu que és necessari per gaudir d’una societat solidaria”.

“Per parlar de la felicitat cal parlar de la infelicitat. Sóc infeliç quan sóc tossut, superb, arrogant, neci; no reconèixer, em fan barallar-me amb la realitat, tracto de forçar la realitat. Sóc feliç quan em relaxo, m’entrego, quan em comprometo”.

“Ser conscient d’on sóc, on vull anar i quines són les accions que em porten a aquest lloc màgic. Adonar-se del que realment importa i el que no importa; passar pel dolor ofereix una gran capacitat d’aprenentatge. El dolor enforteix i fa que ara sàpiga que la felicitat és el viatge i no es pot renunciar a fer el que calgui per obtenir resultats, que no és raó, raó no importa, raó és l’ego, és la ment, la ment ha de ser l’instrument del ser, a les ordres del ser”.

"Si he menjat bé, si he dormit bé, si tinc feina, si estic aquí assegut a un teatre, si tinc totes les coses per les què puc agrair, no puc ser tant ”hijoputa” de queixar-me, el primer que he de fer és acceptar, agrair, deixar de pensar en voler tenir".

“A la ment els conceptes són inamovibles, i comencem a patir la vida, comencem a controlar absolutament tot i a voler que les coses siguin d’una manera determinada. No podem deixar que factors externs determinin quan jo faré les coses.... Avui començo a viure el futur des de l’acció i si no puc o m’equivoco demano perdó i me’n vaig a dormir per aixecar-me dema amb més força”.

"Per començar a ser feliç avui cal deixar de barallar-se amb la realitat tal qual és, deixar de barallar-me amb els conceptes i viure la vida com arriba, el present és el regal, viure’l gaudir-lo perquè fins i tot el pitjor et deixarà el millor ensenyament. Si identifico les limitacions avui, demà es converteixen en fortalesa. Travessar la foscor i la llum arriba, per això la foscor més gran és tot just un moment abans de l’alba, i estar convençut que a dins nostre tenim totes les respostes".