D'estrena i canvis

Estreno bloc, començo aquí a blogger, al tinet ja m’hi trobava bé, però certament aquí les possibilitats i els recursos són molts més. No negaré que m’ha costat una mica decidir-me a fer el pas, allà ja ho tenia tot per ma i ara és com tornar a començar.

Això dels canvis té el seu què, a tots ens costa canviar, de fet, l’ésser humà té una tendència innata a mantenir-se com està, deu ser per allò de que tot sistema tendeix a l’equilibri, a l’estabilitat, i la reducció de la despesa energètica, i nosaltres com a bon sistema que som, en teoria, seguim aquestes lleis universals. Els canvis sempre donen una mica de temor, enfrontar-se al desconegut o al no tant conegut, invertir més energies de les acostumades, portar a terme accions diferents, molt o poc, d’aquelles que ja tenim automatitzades i que no ens demanen gaire esforç.

Tot el que comporta qualsevol tipus de canvi ha de ser capaç, per altra banda, no només de frenar la roda de la inèrcia, aquella que gira sola dia a dia, sinó d’imprimir-li un nou sentit de gir. I aquí és on entren el risc i la resignació, dos quasi antagònics emparentats. L’altre dia escoltava dir a l’Àlex Rovira que la resignació és un suïcidi quotidià, em va semblar una imatge molt forta, i alhora molt aclaridora.

Però jo només he canviat el meu bloc d’emplaçament i li he donat un nou loock, aprofitant les eines que m’ofereix el gmail, que deuen ser moltes més de les que jo puc abastar a hores d’ara, un canvi força senzill si anem a mirar. D’ entre totes, m’agrada poder oferir l’eina de traducció al castellà pels amics de fora, com el Luís de Sevilla, la Graciela del Paraguai o les Sares de Pamplona, el traductor del gencat va una mica lent però funciona força bé.

Doncs que ens citem aquí des d’ara, que esteu convidats a fer tots els comentaris que vulgueu, que tal com diu el pop de més avall “un blog se alimenta de tus comentarios”, i el més important, tots ens alimentem de les aportacions dels altres.