Del lideratge i les emocions

Un líder és bàsicament la persona més capaç d’influir en les emocions dels altres, les seves emocions causen un impacte directe en els altres, i el seu efecte transcendeix el fet de fer un bon treball.

M’apunto a aquesta consideració del lideratge com la capacitat per gestionar les pròpies emocions i les dels altres, tal com la formulen D. Goleman i R. Boyatzis, entre d'altres. De fet, l’èxit dels grans líders no depèn tant del que fan com de la forma en que ho fan. L’estat d’ànim, el to emocional amb el qual es transmet el missatge és tant o més important que el contingut d’aquest, no, ho és més, decididament. No em refereixo a tot allò relacionat amb el raonament, el pensament analític, o la claredat conceptual, sinó a la capacitat de motivar, guiar, inspirar, escoltar, persuadir, ressonar; verbs enclavats al sistema límbic, el regulador de les emocions del nostre cervell, aquell nucli que només entén de supervivència.

Aquest és un joc d’anada i tornada, des del sistema emocional de l’emissor al dels receptors, i a la inversa, un bucle emocional que pot tirar enrere o enganxar a qualsevol. Tots coneixem persones molt vàlides intel·lectualment, incapaces de sintonitzar amb els altres i amb una traça especial per generar conflictes, i a d’altres potser no tant vàlides, o si, amb una bona capacitat per crear entorns empàtics; entremig, tot un ventall de variants amb diferents intensitats de color. Estudis recents constaten que la gent no deixa la seva feina prioritàriament pel sou, sinó perquè no es senten a gust, reconeguts, valorats, pels seus caps.

Perquè, que busquen els altres en un líder? Segurament la convicció i claredat necessàries per fer front a les amenaces, superar un repte, o fer una determinada tasca; funcions essencialment emocionals, com dissipar boires d’emocions tòxiques i canalitzar emocions en direcció positiva. Aquesta sembla ser la principal tasca del líder en qualsevol organització, i m’atreveixo a dir en qualsevol context, sigui personal, familiar, o laboral. O no és un líder així entès, un pare o una mare, un cap de secció, un professor, o qualsevol que gestioni un grup de persones? No cal dir, si es tracta d'un personatge públic.

Riure’s d’un mateix, ser capaç d’aprendre les coses que han de millorar, admetre un bon grau de crítica, saber quan cal demanar ajut, assumir tasques complexes, crear sensació de presència i seguretat, afrontar nous reptes, adaptar-se als canvis, saber afrontar les circumstàncies adverses, entre moltes d’altres, formen part d’aquesta competència emocional que pot millorar la nostra relació amb els altres, i que encara ningú s’ha decidit a incloure com a continguts curriculars del nostre sistema educatiu, potser no ens aniria malament....