20.9.08

D'estrena i canvis

Estreno bloc, començo aquí a blogger, al tinet ja m’hi trobava bé, però certament aquí les possibilitats i els recursos són molts més. No negaré que m’ha costat una mica decidir-me a fer el pas, allà ja ho tenia tot per ma i ara és com tornar a començar.

Això dels canvis té el seu què, a tots ens costa canviar, de fet, l’ésser humà té una tendència innata a mantenir-se com està, deu ser per allò de que tot sistema tendeix a l’equilibri, a l’estabilitat, i la reducció de la despesa energètica, i nosaltres com a bon sistema que som, en teoria, seguim aquestes lleis universals. Els canvis sempre donen una mica de temor, enfrontar-se al desconegut o al no tant conegut, invertir més energies de les acostumades, portar a terme accions diferents, molt o poc, d’aquelles que ja tenim automatitzades i que no ens demanen gaire esforç.

Tot el que comporta qualsevol tipus de canvi ha de ser capaç, per altra banda, no només de frenar la roda de la inèrcia, aquella que gira sola dia a dia, sinó d’imprimir-li un nou sentit de gir. I aquí és on entren el risc i la resignació, dos quasi antagònics emparentats. L’altre dia escoltava dir a l’Àlex Rovira que la resignació és un suïcidi quotidià, em va semblar una imatge molt forta, i alhora molt aclaridora.

Però jo només he canviat el meu bloc d’emplaçament i li he donat un nou loock, aprofitant les eines que m’ofereix el gmail, que deuen ser moltes més de les que jo puc abastar a hores d’ara, un canvi força senzill si anem a mirar. D’ entre totes, m’agrada poder oferir l’eina de traducció al castellà pels amics de fora, com el Luís de Sevilla, la Graciela del Paraguai o les Sares de Pamplona, el traductor del gencat va una mica lent però funciona força bé.

Doncs que ens citem aquí des d’ara, que esteu convidats a fer tots els comentaris que vulgueu, que tal com diu el pop de més avall “un blog se alimenta de tus comentarios”, i el més important, tots ens alimentem de les aportacions dels altres.

5 comentaris:

Antoni ha dit...

Hola!
Gràcies pel link!
Ens llegirem!
Mil petons i sort en el nou "emplaçament"!

Alícia ha dit...

Gràcies a tu Antoni !!
i felicitats per les teves reflexions a Millenium, molt bones!

Antoni ha dit...

Gràcies!
Avui he escrit un breu, però intens article, a EL PERIÓDICO que crec, sincerament, que val molt la pena.
Penjat al meu web
:-)

Cleopatra ha dit...

Hola Alicia !

Els canvis? Uff...que et diré jo que soc un cul inquiet? Doncs que un cop superat el canvi t'enforteixes molt; t'acostes al coneixement, i n'obtens una gran satisfació personal... però si no pares es esgotador !!!

Crec que s'ha de saber amb quanta energia disposses i quants recursos per tal de raciotnalizar-la i no acabar malalt...d'estres! Ep!! Estic d'acord amb els canvis: és la palanca que t'acosta a la bona sort.

Bona sort a tu amb el blogg i gràcies pel teus correus plens de sabiduria.

Maria

Alícia ha dit...

Gràcies a tu, Maria.
Cert, els canvis ens demanen una quantitat d'energia que no sempre tenim, o que la tenim dedicada a altres tasques; cal posar en marxa, doncs, els mecanismes de la racionalitat per tal de no acabar com tu dius, malalt d'estrès.