Afilar la serra

Imagina que ets un/a llenyataire, i et contracten per serrar arbres, la teva retribució serà proporcional a la quantitat de llenya que hagis fet al cap del dia. Arribes al bosc disposat a aprofitar al màxim la jornada; seguint el teu afany, passes tot el dia serrant sense parar, gairebé sense menjar ni beure. De reüll observes que al teu costat, un altre llenyataire, cada dues hores s’atura una estona; tu penses que està perdent el temps i sense fer gaire cas, segueixes entestat en la teva tasca. A la tarda, cansat, esgotat, suat, mires el munt de llenya que has estat capaç de serrar, satisfet, i quan aixeques la mirada veus que el munt del teu company és més gran que el teu.
Perplex, li preguntes: Com és possible que tu hagis serrat més llenya que jo si t’he vist aturar-te cada dues hores, mentre que jo no he parat ni un minut?
La seva resposta és: Cada cop que m’he aturat, ho he fet per afilar la meva serra. Si et dediques només a serrar i no afiles la teva serra, aviat deixarà de serrar.

Aquesta història és un antic relat jueu, que pot conduir-nos a la reflexió personal. Sovint estem tan immersos en la nostra feina, que oblidem que dedicant uns minuts a afilar la nostra serra ens podríem estalviar moltes hores d’esforç. Es refereix a dedicar un espai del nostre temps a millorar les nostres condicions físiques i intel·lectuals, a mantenir una actitud oberta, un pensament positiu, a crear entorns de relació satisfactoris, a gaudir de petites coses, o a relaxar-nos.

D’alguna manera és el que Stephen Covey descriu als seus llibres, amb els conceptes PRODUCCIÓ DE RESULTATS / CAPACITAT DE PRODUCCIÓ, quan es refereix a la definició bàsica de l’efectivitat personal, i defensa que la veritable efectivitat està en funció de l'equilibri entre el que es produeix i els mitjans i la capacitat de produir, i per tant lligada a la necessitat de cuidar ambdós aspectes; tant pel que fa a la producció de bens materials, econòmics, personals o relacionals.