Ampliant el marc de la realitat

És curiós com les nostres experiències i interpretacions dels esdeveniments estan influïdes per la nostra perspectiva i pel context, és a dir pels marcs amb els quals enquadrem els fets.

Els marcs que nosaltres mateixos seleccionem, de vegades de forma inconscient o no del tot conscient, són els que estableixen els perímetres i les limitacions que enquadren la situació, i solen influir considerablement sobre la forma en què interpretem experiències i esdeveniments específics i també en com responem, en la mesura en que serveixen per donar importància i enfocar la nostra atenció cap a determinats aspectes dels mateixos.

La realitat sempre és un prisma de múltiples cares, però de vegades ens quedem mirant només un els costats de la situació, de l’esdeveniment o de la conseqüència i ens arribem a creure aquest únic punt de vista, mentre que és important donar-se compte de que existeixen moltes formes diferents de veure el mateix fet.

El marc al voltant d’una imatge ens ofereix una bona metàfora per entendre el concepte de l’enquadrament. Segons com enquadrem la imatge tindrem informacions diferents sobre el contingut de la mateixa i, consegüentment, una percepció diferent del que representa. Per exemple, que et sembla que pot ser aquesta imatge? Potser la carena d’una muntanya, o un desert al capvespre... o, no se..... potser .... recorda que el marc condiciona el “que veiem” i percebem en relació amb una determinada experiència o succés, i per tant també influeixen la forma en què experimentem i interpretem una situació. Si ampliem el marc de la imatge anterior, de forma que ens permeti veure una mica més, segur que la nostra interpretació canvia:



Ahh!! Era un braç!!
De sobte podem veure una imatge totalment diferent, aquella línia que podia semblar una muntanya, un desert, una onada,... pren sentit en pertànyer a un braç, a una cosa coneguda pel nostre cervell; la nostra percepció ha canviat abastament, i alhora el significat que li podem donar és totalment diferent.

Encara podem obrir més el marc i donar més elements facilitadors de comprensió:

En aquest cas, en essència la imatge no ha variat, però si que hem obtingut més informació, la ma sembla apropar-se a una altra, i ara podem inferir noves interpretacions de la imatge que completen la nostra representació mental.
La forma de les mans també ens dona molta informació que ens permet imaginar més coses, sembla que una de les mans es mostra receptora de l’altra que la busca,... però si ampliéssim encara més la imatge possiblement podríem tenir alguna sorpresa afegida que ens faria trontollar els nostres esquemes mentals i ens podria donar noves interpretacions que potser no havíem pensat, que no formaven part de la cara del prisma de la realitat que havíem valorat com a veritable. Aquest procés d’enquadrament ens pot ajudar a obviar el que en un moment determinat podem percebre com a limitacions o barreres, posar un marc nou al voltant de la nostra imatge mental, transformant el seu significat, posant-lo en un altre marc o context diferent del percebut prèviament.