Por, en definitiva, a ser en el cas de les dones i a no ser en el dels homes; ho explicava molt bé la Carme Garcia Ribas, mentre compartiem entrepans, truita i cafès, a la xerrada-col.loqui que vam portar a terme aquesta setmana un grup de dones, dins del marc de l'Escola de Formació Dones i Política, organitzat per la Plataforma de Dones de CpC i amb la col.laboració de l'Institut Català de les Dones.
Por a ser, la de les dones, o el que ella ha anomenat Síndrome de Maripili, carregat de por de no ser estimades, de ser rebutjades, de necessitat fer content a tothom, d’auto sabotatge intern que supera en molt el sostre de vidre generat pels estereotips externs, i que mediatitza la participació de les dones a la vida pública.
Por a ser perquè creiem que no ens ho mereixem, por a l’èxit que ens fa posar-nos al mercat dels afectes com a “Marca Blanca”, aquella que agrada a tothom, a costa de “La meva Identitat, del meu Target”.
Por plena de creences limitadores respecte a les seves possibilitats, que fan creure a les dones que l’espai públic no és per elles.
Pors que poden ser resumides en dues grans pors, la del fracàs i la del rebuig, i que marquen la diferència entre comunicar bé o no, entre una veu de fil fràgil que surt per la boca petita i una veu potent fruit d’una actitud oberta d’autorització personal, i que defuig de les “xarxes de perpètua insignificança” que nosaltres mateixes ens imposem.
Identificar i reconèixer la por és el primer pas, autoritzar-me i donar-me permís el següent, per tal de començar a actuar. L'altra cara de la moneda és que per fer això cal assumir la pròpia responsabilitat i deixar de llençar pedres fora, deixar de banda el discurs que ens situa com a objecte, el discurs instal·lat en la queixa, el que desmobilitza, i assumir el discurs com a subjecte /actiu /que actua/ des del propi poder personal. O és que el lideratge no comença pel meu propi lideratge? Pel permís que cada un/a es dona per ser com és? Per acceptar que cada un/a te dret A SER com pugui, que no equival a com vulgui?
Escullo, entre els molts fils de conversa que es van plantejar, el que comença amb la frase “Coquetejar és submissió, seduir és poder”, bonica i pol.lèmica construcció, plena de significats en cada una de les paraules que la composen i que donaria per si mateixa per un curs dels complerts; queda pendent per una altra estona, parlar de la por a no ser, o Síndrome de Manolo.
La Carme Garcia Ribas presenta el seu nou llibre “Miedo a ser. Las imposturas de la feminidad” el dia 11/11 a la Casa del Llibre, Pg de Gràcia, Bcna.
