De ser un jove emprenedor, ambiciós, crear una empresa, aconseguir èxits, ser un referent clau al sector, creure’s haver assolit la felicitat passejant amb el seu Porsche pels carrers d’Amsterdam, a tenir una filla amb hidrocefàlia greu, prendre consciència de la necessitat de fer canvis radicals a la seva vida, crear el Teaming, i dedicar la seva vida a difondre aquesta idea, a fer que la màxima quantitat de gent la conegui; aquest és el Jil van Eyle, el que havia estat assistent personal de Frank Rijkkard, l’ex entrenador del Barça.
Un concepte que sobta i pot arribar a generar desconfiances per la seva extrema senzillesa, Teaming no és una ONG, no és una fundació, no és una empresa, no te treballadors, no té número de compte bancari. Teaming només és una idea, que consisteix en una iniciativa solidària per reunir micro donacions en equip, donacions d’un euro, 1, al mes, una quantitat simbòlica que a nivell individual no té sentit, però que quan ho porta a terme un col·lectiu o un grup d’empresa, es converteix en la possibilitat real de col·laborar en el projecte solidari que el mateix col·lectiu hagi escollit.
(Amb el Jil van Eyle al Congrés de la JCI, foto cedida per la Núria Martí)
A canvi de res? A aquesta pregunta ell sempre contesta, que aquest és un projecte voluntari, transparent, en el qual el seu mèrit només consisteix en haver simplificat la idea (1 euro), donar-li una marca a una cosa que ja es feia amb altres noms (Teaming) i difondre’n la idea.
Tot això ho explicava amb una energia i una força increïble, aquest cap de setmana passat al Congrés de la Jove Cambra Internacional que s’ha celebrat a Manresa, davant un auditori ple de joves emprenedors, als quals els assegurava que el més important si creus en alguna cosa, és seguir endavant, buscar l’excel·lència en tot allò que fas, viure el somni, perdre les pors, i perseverar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada